domingo, 31 de mayo de 2015

La meua última entrada ( SOPREPÈS INFANTIL)


En aquesta entrada (l'última) m'agradaria posar l'accent sobre el problema abundant que arrasa la salut dels nens d'avui dia i vull remarcar en ella la importància dels educadors del moviment.


Com sabem o hem sentit segur, el sobrepès infantil és una de les malalties en nens que des de l'última dècada ha estat alarma contínua i ascendent de malaltia greu. Aquest sobrepès és un factor que afavoreix en tots els sentits malalties com la diabetis, hipertensió i el colesterol. Les conseqüències de l'obesitat infantil tenen repercussions a curt, mitjà i llarg termini. I a més, un nen que pateix obesitat des dels 4 i 5 anys té i mostra tots els indicis que desenvoluparà dit sobrepès quan es adult.


M'agradaria mostrar i fer èmfasi que això es pot solucionar, aquests problemes tenen solució, ja que el més important és que els nens creixin sans i que no arrosseguin problemes ja des de petits.Els pares, en aquest cas, tenen molt a veure i són factors primordials a l'hora que el nen intenti abatre el sobrepès i creixi i es desenvolupi mitjançant una bona salut i sense cap tipus o indici de malaltia. Els pares han de mostrar molta empatia amb els seus fills i ajudar-los a combatre el sobrepès utilitzant conductes que els fills vegin com a exemple.


A banda del tema físic, també m'agradaria mostrar i dir que, aquests nens reben moltíssimes influències per part d'altres nens que, en la majoria dels casos, desencadenen en efectes negatius en tots els camps o àmbits d'aprenentatge on aquests nens acaben caient en indefensions apreses i una mica més dur, en depressions.M'agradaria que es fessin més públiques aquesta sèrie d'intervencions sobre el soprepeso ja que no es tracta de malalties sense importància, sinó que aquestes arrosseguen molts efectes que poden desencadenar-se en malalties molt més problemàtiques.


Finalment, dir una frase amb la qual conlcuyo aquesta entrada, que m'agradaria que es difongués el màxim possible:UN NEN OBES NO ÉS GARANTIA DE SALUT, ES GARANTIA DE MALALTIA

miércoles, 27 de mayo de 2015

Representació gràfica d'EDMOV



Què ha sigut per a mi l'assignatura d'EDMOV? 
La veritat es que al principi estava molt desconcertat, no tenia idea de com seria l'assignatura i els dubtes que tenia alhora d'escollir entre la opció A (realitzar examen) o la B (fer un seguiment actiu de l'assignatura) eren molt grans. Aquesta incertessa la reflectisc a la primera imatge on sóc un mar de dubtes i no sé que fer al respecte.

He de dir, (encara que tenia moltes preguntes respecte de l'assignatura) que la primera classe em va resultar molt interessant, ja que una tarea tant simple que pareixia explicar que era el moviment per a nosaltres ens va fer buscar i pensar a consciència una definició concreta.

Cadascú, depenent de si sabia, ho sabia bastant bé, no ho tenia molt clar o no tenia ni idea del que era el moviment se n'anava a una punta de la classe amb altres companys que pensaven com ell. Aquest fet hem va agradar molt, conversar amb altres companys sobre qué era el moviment i intercanviar opinions va estar una activitat molt enriquidora. Per això el 2n dibuix de la meua representació gràfica de l'assignatura, ja que educació del moviment ha consistit molt en intercanviar informació amb els companys sobre temes importants en l'educació. Ha sigut per a mi una retroalimentació de saber molt positiva, ja que el que u no sabia li ho explicava un altre i el que ell coneixia li ho transmitia a la resta.

El 3r dibuix (en aquest cas escrit) ha sigut el de L'EDUCACIÓ. Ho fique en majúscules perquè crec que els qui pretenim dedicar-se a aquest àmbit en el futur li hem de donar la importància que es mereix, i en aquest assignatura li l'hem donat. Hem descobert que hi han molts tipus d'educació i que el paper que té l'educador en ella és de vital importància. Nosaltres com a futurs educadors podem fer per exemple, que un alumne canvie la concepció d'una assignatura que no li agradava a positiu (i a la inversa, també podem fer que acabe per odiar-la d'alguna manera). El poder canviar el destí d'uns futurs estudiants depenent de com faça la meua tasca és una cosa que m'atrau molt i m'incita a formar-me a un alt nivell.

Finalment, l'última imatge representa al de l'educador comprensiu, el que té empatia amb els seus alumnes i compren els seus sentiments i curiositats i pretén ajudar-los en tot moment. Pense que l'educador ha d'anar més enllà d'una simple classe de 50 minuts, i interessar-se per l'alumnat en tots els aspectes per a poder atraure'l cap a la seua assignatura.
A aquest educador comprensiu és el que vull arribar jo en un futur no molt llunyà i crec que tu, Víctor, ens l'has transmet molt bé i ens has fer reflexionar per a saber com s'arriba a ell.


martes, 26 de mayo de 2015

La meua AUTOAVALUACIÓ



Benvolgut Victor, el meu nom és Albert Chàfer Antolí i a continuació vaig a realitzar la meua autuavaluació de l’assignatura Educació del Moviment explicant i argumentant el per què de la meua nota final, (o almenys la que pense hauria de tindre). 

El curs va començar amb una classe per a mi un poc extranya i diferent fins aleshores. Ens vas dir que pensàrem que era per a nosaltres el moviment (educatiu, bastant eduactiu, poc educatiu i no educatiu) i que en base a aquest fet ens organitzarem al voltant de la classe amb la gent que pensara igual que nosaltres. 


Va ser un debat comunicatiu i interessant ja que comentàvem i debatíem al nostre grup perquè creiem que el moviment era d’eixa forma o de l’altra i a continuació ho explicàvem a la resta de la classe. 

A partir d’aquesta primera classe el meu pensament sobre aquesta assignatura ja va ser positiu perquè és molt poc freqüent a les classes impartides a la universitat (i a l’educació en general) aquests diàlegs tant eloqüents i fluïts.
 
Pel que respecta a la meua nota final i partint de la base de l’activitat realitzada a principi de quatrimestre a classe on veíem les diferents formes de seguiment de l’assignatura, considere que aquesta hauria de ser entre un 6 i un 7.

Quin és el per què de la nota?

-         - Perquè he fet una assistència seguida de les clases únicament fallant a 3 durant tot el curs degut a problemas mèdics (ja que fa poc vaig ser operat del lligament creuat).

-         - Perquè no he anat a allò que es diu “escalfar el seient” sinó que l’assistència ha sigut participativa i enrequidora, on he aprés moltes coses del que envolta el moviment i l’educació en general

-        -  Perquè els treballs que comportava l’assignatura baix el meu punt de vista han estat tots bé en línies generals (i alguns molt bé) on l’èxit que vam assolir el meu grup i jo va ser notable en les exposicions realitzades a classe

-          -Perquè els examens que vam realizar al llarg del quatrimestre em van eixir bé i en el blog que he realitzat hi han entrades molt interessat sobre la materia que hem donat

Finalment volia agraïr-te a tu Victor, l’interés mostrat a les classes durant el curs i el haver intentat fer que foren el més amenes possibles, ja que per a mi eixe és el paper que ha de realizar un bon educador, o en aquest cas, un educador del moviment.

domingo, 10 de mayo de 2015

El Sexisme... ¿cosa del passat?



Es denomina sexisme a la discriminació que s'exerceix sobre un individu pel seu sexe.
Aquesta marginació està dirigida la majoria de vegades cap al sexe femení, i per això em vaig a centrar en aquest àmbit sexista...
Els rols de gènere són el producte més directe de la cultura i encara que pareix que no són visibles a la societat, estan més que presents en aquesta.
A la família mateixa, els pares quan naixen els seus fills s'encarreguen de transmetre aquests estereotips. Si tenen un xiquet, aleshores se li comprarà un baló per a que jugue a futbol i se li pintarà l'habitació de blau, en canvi, si naix una xiqueta els regals seran nines i totes les prendes de roba i demés seran de color rosa.

Pareix que estiga mal vist que un xiquet jugue amb una nina (ja que en la majoria dels casos l'acusaran "d'afeminat") o que una xiqueta es fique a pegar-li puntellades a un baló. En teoria, no havíem avançat tant
com a civilització?  Els fets ens mostren que no, que no ens hem "d'esalarmaritzat" del tot, i que ens escandalitzen coses tant simples com aquestes...

També, en l'àmbit laboral a pesar de que les dones estan més formades acadèmicament (major %) que els homes, aquestes troben més dificultats per a trobar feina que els homes i inclús per fer el mateix treball que ells, cobren menys. Per a mi aquest fet és inexplicable i difícil d'entendre. Ademés, i per si no fora prou el dit anteriorment, els empresaris tenen en compte l'edat de la dona alhora de contractar-la (per ser propensa a tindre fills durant els 25 i 35 anys).

Per a mi una pel.lícula que reflexa molt bé aquest fet sexista és l'exitosa Milion Dollar Baby dirigida i protagonitzada per Clint Eastwood en que l'actor protagonista (ell mateixa) és un prestigiós entrenador de boxa que es nega en un principi a entrenar a una jove i il.lusionada d'aquest esport pel simple fet de ser dona. En el temps, i al veure l'entrega incondicional d'aquesta a la millora del seu boxeig, accepta entrenar-la i la converteix en una supercampiona deixant enrere els seus prejudicis per ser dona i estimant-la com a una vertadera filla.

Per això pense i com a conclusió final, que el SEXISME continua molt PRESENT en la nostra societat i això es pot observar diariament en quasi tots els àmbits de la vida...

 Us deixe el tràiler de Million Dollar Baby que reflexa molt bé aquest sexisme i prejudicis en contra de les dones per la condició del seu sexe:

video

lunes, 27 de abril de 2015

Sobre el tràgic succés a Barcelona



El dimarts passat ocorregué a Barcelona un succés molt tràgic: un professor de secundària va ser assassinat a mans d'un jove de tant sols 13 anys amb una ballesta i un ganivet.
Al veure la notícia no donava crèdit davant tal acte i em vaig preguntar per què? Quina necessitat tenia aquell jove de fer això? Què el va portar a fer-ho? Per què ho va fer a l'institut on en teoria s'ha format acadèmicament i no al carrer? Ens deuríem de replantejar el model educatiu que tenim al nostre país?

M'ha cridat molt l'atenció que un altre professor (d'educació física) el va reduïr, dient-li que estava causant molt de dolor a més gent de la que es pensava. Amb molta calma i serenitat, va aconseguir que es tranquilitzara quan instants abans havia assassinat a una persona del seu mateix gremi.

Amb comprenssió i empatia va fer que deixara les armes que portava i que premeditadament havia preparat a casa amb tanta sang freda. Què va fallar? Pot ser siga el sistema educatiu que moltes vegades es despreocupa dels alumnes que necessiten una atenció especial. Tal vegada fora l'educació
familiar. O els valors que estan instaurats en la societat. O una barreja de totes aquestes coses...
Però el que és cert és que no podem entrar en la ment d'aquest adolescent ni saber amb exactitud perquè ho va fer.

El que sí sabem es que al tranquilitzar-lo el professor, el xiquet es va enfonsar, la qual cosa implica que tenia sentiments com qualsevol altre alumne d'aquell centre i que pot ser amb una millor dedicació per part del professorat del centre s'havera pogut evitar aquesta tragèdia (encara que per a res estic tirant les culpes a aquest col.lectiu). Una cosa molt preocupant per a mi i que pot incitar a aquests aconteciments tant tràgics és la existència de videojocs violents que poden incitar a la violència i l'agressivitat per part de xiquets i adolescents, que no són capaços de canalitzar l'odi que van acumulant i el plasmen amb la societat, com en aquesta ocasió.

També, el lèxic utilitzat en l'esport pels mitjans de comunicació pot incitar a aquests tipus d'aconteciments ja que els periodistes utilitzen frases com : "este partido va a ser la guerra", "lo ha dejado K.O.", " les están dando una paliza importante", " hay que rematarlos ahora que están muertos", entre muchas otras.

Per a finalitzar, donaré la meua opinió sobre els fets i extraure una conclusió.
Per a mi el succés va ser un cúmul de moltes coses (falta d'atenció paternal, falta d'atenció a l'escola també per part dels docents del centre i la societat en sí ), però sobretot pense que fou per la falta d'estima per part de tots el que l'envoltaven, perquè en la meua opinió un adolescent de 13 si ha tingut estima per part dels que l'envolten mai pot arribar a fer tal barbàrie.





lunes, 20 de abril de 2015

El movimiento... ¿educativo o no educativo?

Si acudim al diccionari el moviment es defineix com un canvi de posici d'un cos al llarg del temps respecte d'un sistema de referència.
La pregunta que ens fem és, el moviment és educatiu o no ho és?
Què fa que el moviment siga educatiu o no?
Aquesta entrada al blog la construiré a partir d'una afirmació feta fa anys per Savater que m'ha paregut molt interessant i on es poden fer-se varies qüestions sobre si el moviment és educatiu o no.
Savater per l'any 1997 deia: "La misma idea de ir a la escuela a jugar es disparatada (…). A jugar y a las cosas que vienen jugando aprendemos solos o con ayuda de amiguetes: a la escuela vamos a aprender aquello que no enseñan en los demás sitios"

Jo interprete que està qüestionant el paper de l'educació física en l'educació. En part té raó, hi han algunes coses innates en tots nosaltres, quan em sigut xiquets ens hem ensenyat a jugar (a les caniques, per exemple) per nosaltres mateixa. No fa falta que ningun adult ensenye a un xiquet com es tira una canica, o com es juga la petanca (per dir algun esport) ja que per u mateix es va medint la potència de tir i poc a poc et vas ensenyant com es fa millor.

En canvi, altres esports (que són més tècnics) i que requereixen més preparació per part de professionals, (futbol,bàsquet,tennis...) per u mateixa no es pot perfeccionar l'execució de les accions. Es necessita un entrenador o professor (en el cas de l'educació física) que estiga damunt de tu i te marque unes pautes per a ensenyar-te, et diga exercicis per a saber com fer-ho (i com millorar-ho quan estiga aprés), et rectifique els errors,etc.

Per a mi i com a conclusió, l'educació física és clau en l'ensenyament i en la nostra educació perque jo considere que a través del moviment s'educa, i molt bé. Grans professionals del nostre esport comparteixen la meua idea (i m'imagine que la de molts com jo). L'entrenador del Bayern de Munich Pep Guardiola deia que no ha rebut major  educació en la vida que a través del futbol (per tant,a través del moviment) i que a través d'ell a fet els millors amics de la seua vida...  
 "

miércoles, 25 de marzo de 2015

"Avaluar per a millorar, qualificar per a excloure"

En tot procés eduactiu els alumnes són sotmessos a una contínua avaluació durant tot l'any (l'anomenada avaluació contínua). Es necessària per a que un professor puga saber si l'alumne ha estudiat, s'ha llegit tal llibre, ha practicat com es llança a porteria,etc.
En l'avaluació es necessita d'una qualificació, un número, una cifra que et diga si eres bo o dolent en alguna cosa. Més concretament, l'alumne amb aquesta qualifiació rep una etiqueta (és un alumne bo, regular o dolent) que pot ser li perseguisca durant molt de temps i que és difícil llevar-se-la.

Ara bé, el mètode d'avaluació d'una prova escrita, oral, pràctica,etc... és sempre justa? Què determina que un alumne per exemple haja estudiat per a un examen o no? Una simple nota numèrica? No hi han més factors que influeixen en eixa nota a part del temps d'estudi? I el factor dels nervis no pots jugar un paper important?

Moltes preguntes de les quals intentaré aportar el meu coneixement per a explicar el cas que m'ha passat hui.
Vull parlar del meu cas concret, perquè hui en aquesta assignatura teníem un xicotet examen de 10 preguntes per a evaluar (¿justament?) si ens havíem llegit el llibre o no.
Necessitavem 7 encerts per a aprovar-lo (sense cap errada clar), perquè cada error descomptava 1 bé.

Jo he fet 7 preguntes encertades i 1 erròneament, per tant segons el mètode adoptat pel professor jo "no m'he llegit el llibre" (quan realment sí que ho he fet). Ha sigut justa la manera d'avaluació?
En la meua opinió pense que no, perquè jo m'he llegit el llibre i he contestat mal una pregunta, fet que m'ha fet suspendre'l.

Pot ser, alguna altra persona que no se l'haja llegit (o s'haja llegit la meitat) haurà aprovat (cada pregunta teníem un 50% d'acert). Coses de l'atzar...
Crec que és injust qualificar així als alumnes, perquè pot ser que si l'examen havera sigut de desenvolupar jo havera aprovat amb bona nota, qui sap...
I l'última pregunta, qui diu que a partir de 7 preguntes encertades
(i cap errònea) m'he llegit el llibre? I per què no 8 preguntes encertades?

Per això, jo pense que la manera de qualificar de cada professor (mètode) és distinta i pot ser injusta en alguns alumnes que havent fet el que teníen que fer per a aprovar qualsevol test, hagen suspés (pel fet que siga)...