Sobre el tràgic succés a Barcelona

El dimarts passat ocorregué a Barcelona un succés molt tràgic: un professor de secundària va ser assassinat a mans d'un jove de tant sols 13 anys amb una ballesta i un ganivet.
Al veure la notícia no donava crèdit davant tal acte i em vaig preguntar per què? Quina necessitat tenia aquell jove de fer això? Què el va portar a fer-ho? Per què ho va fer a l'institut on en teoria s'ha format acadèmicament i no al carrer? Ens deuríem de replantejar el model educatiu que tenim al nostre país?

M'ha cridat molt l'atenció que un altre professor (d'educació física) el va reduïr, dient-li que estava causant molt de dolor a més gent de la que es pensava. Amb molta calma i serenitat, va aconseguir que es tranquilitzara quan instants abans havia assassinat a una persona del seu mateix gremi.

Amb comprenssió i empatia va fer que deixara les armes que portava i que premeditadament havia preparat a casa amb tanta sang freda. Què va fallar? Pot ser siga el sistema educatiu que moltes vegades es despreocupa dels alumnes que necessiten una atenció especial. Tal vegada fora l'educació
familiar. O els valors que estan instaurats en la societat. O una barreja de totes aquestes coses...
Però el que és cert és que no podem entrar en la ment d'aquest adolescent ni saber amb exactitud perquè ho va fer.

El que sí sabem es que al tranquilitzar-lo el professor, el xiquet es va enfonsar, la qual cosa implica que tenia sentiments com qualsevol altre alumne d'aquell centre i que pot ser amb una millor dedicació per part del professorat del centre s'havera pogut evitar aquesta tragèdia (encara que per a res estic tirant les culpes a aquest col.lectiu). Una cosa molt preocupant per a mi i que pot incitar a aquests aconteciments tant tràgics és la existència de videojocs violents que poden incitar a la violència i l'agressivitat per part de xiquets i adolescents, que no són capaços de canalitzar l'odi que van acumulant i el plasmen amb la societat, com en aquesta ocasió.

També, el lèxic utilitzat en l'esport pels mitjans de comunicació pot incitar a aquests tipus d'aconteciments ja que els periodistes utilitzen frases com : "este partido va a ser la guerra", "lo ha dejado K.O.", " les están dando una paliza importante", " hay que rematarlos ahora que están muertos", entre muchas otras.

Per a finalitzar, donaré la meua opinió sobre els fets i extraure una conclusió.
Per a mi el succés va ser un cúmul de moltes coses (falta d'atenció paternal, falta d'atenció a l'escola també per part dels docents del centre i la societat en sí ), però sobretot pense que fou per la falta d'estima per part de tots el que l'envoltaven, perquè en la meua opinió un adolescent de 13 si ha tingut estima per part dels que l'envolten mai pot arribar a fer tal barbàrie.