domingo, 31 de mayo de 2015

La meua última entrada ( SOPREPÈS INFANTIL)


En aquesta entrada (l'última) m'agradaria posar l'accent sobre el problema abundant que arrasa la salut dels nens d'avui dia i vull remarcar en ella la importància dels educadors del moviment.


Com sabem o hem sentit segur, el sobrepès infantil és una de les malalties en nens que des de l'última dècada ha estat alarma contínua i ascendent de malaltia greu. Aquest sobrepès és un factor que afavoreix en tots els sentits malalties com la diabetis, hipertensió i el colesterol. Les conseqüències de l'obesitat infantil tenen repercussions a curt, mitjà i llarg termini. I a més, un nen que pateix obesitat des dels 4 i 5 anys té i mostra tots els indicis que desenvoluparà dit sobrepès quan es adult.


M'agradaria mostrar i fer èmfasi que això es pot solucionar, aquests problemes tenen solució, ja que el més important és que els nens creixin sans i que no arrosseguin problemes ja des de petits.Els pares, en aquest cas, tenen molt a veure i són factors primordials a l'hora que el nen intenti abatre el sobrepès i creixi i es desenvolupi mitjançant una bona salut i sense cap tipus o indici de malaltia. Els pares han de mostrar molta empatia amb els seus fills i ajudar-los a combatre el sobrepès utilitzant conductes que els fills vegin com a exemple.


A banda del tema físic, també m'agradaria mostrar i dir que, aquests nens reben moltíssimes influències per part d'altres nens que, en la majoria dels casos, desencadenen en efectes negatius en tots els camps o àmbits d'aprenentatge on aquests nens acaben caient en indefensions apreses i una mica més dur, en depressions.M'agradaria que es fessin més públiques aquesta sèrie d'intervencions sobre el soprepeso ja que no es tracta de malalties sense importància, sinó que aquestes arrosseguen molts efectes que poden desencadenar-se en malalties molt més problemàtiques.


Finalment, dir una frase amb la qual conlcuyo aquesta entrada, que m'agradaria que es difongués el màxim possible:UN NEN OBES NO ÉS GARANTIA DE SALUT, ES GARANTIA DE MALALTIA

miércoles, 27 de mayo de 2015

Representació gràfica d'EDMOV



Què ha sigut per a mi l'assignatura d'EDMOV? 
La veritat es que al principi estava molt desconcertat, no tenia idea de com seria l'assignatura i els dubtes que tenia alhora d'escollir entre la opció A (realitzar examen) o la B (fer un seguiment actiu de l'assignatura) eren molt grans. Aquesta incertessa la reflectisc a la primera imatge on sóc un mar de dubtes i no sé que fer al respecte.

He de dir, (encara que tenia moltes preguntes respecte de l'assignatura) que la primera classe em va resultar molt interessant, ja que una tarea tant simple que pareixia explicar que era el moviment per a nosaltres ens va fer buscar i pensar a consciència una definició concreta.

Cadascú, depenent de si sabia, ho sabia bastant bé, no ho tenia molt clar o no tenia ni idea del que era el moviment se n'anava a una punta de la classe amb altres companys que pensaven com ell. Aquest fet hem va agradar molt, conversar amb altres companys sobre qué era el moviment i intercanviar opinions va estar una activitat molt enriquidora. Per això el 2n dibuix de la meua representació gràfica de l'assignatura, ja que educació del moviment ha consistit molt en intercanviar informació amb els companys sobre temes importants en l'educació. Ha sigut per a mi una retroalimentació de saber molt positiva, ja que el que u no sabia li ho explicava un altre i el que ell coneixia li ho transmitia a la resta.

El 3r dibuix (en aquest cas escrit) ha sigut el de L'EDUCACIÓ. Ho fique en majúscules perquè crec que els qui pretenim dedicar-se a aquest àmbit en el futur li hem de donar la importància que es mereix, i en aquest assignatura li l'hem donat. Hem descobert que hi han molts tipus d'educació i que el paper que té l'educador en ella és de vital importància. Nosaltres com a futurs educadors podem fer per exemple, que un alumne canvie la concepció d'una assignatura que no li agradava a positiu (i a la inversa, també podem fer que acabe per odiar-la d'alguna manera). El poder canviar el destí d'uns futurs estudiants depenent de com faça la meua tasca és una cosa que m'atrau molt i m'incita a formar-me a un alt nivell.

Finalment, l'última imatge representa al de l'educador comprensiu, el que té empatia amb els seus alumnes i compren els seus sentiments i curiositats i pretén ajudar-los en tot moment. Pense que l'educador ha d'anar més enllà d'una simple classe de 50 minuts, i interessar-se per l'alumnat en tots els aspectes per a poder atraure'l cap a la seua assignatura.
A aquest educador comprensiu és el que vull arribar jo en un futur no molt llunyà i crec que tu, Víctor, ens l'has transmet molt bé i ens has fer reflexionar per a saber com s'arriba a ell.


martes, 26 de mayo de 2015

La meua AUTOAVALUACIÓ



Benvolgut Victor, el meu nom és Albert Chàfer Antolí i a continuació vaig a realitzar la meua autuavaluació de l’assignatura Educació del Moviment explicant i argumentant el per què de la meua nota final, (o almenys la que pense hauria de tindre). 

El curs va començar amb una classe per a mi un poc extranya i diferent fins aleshores. Ens vas dir que pensàrem que era per a nosaltres el moviment (educatiu, bastant eduactiu, poc educatiu i no educatiu) i que en base a aquest fet ens organitzarem al voltant de la classe amb la gent que pensara igual que nosaltres. 


Va ser un debat comunicatiu i interessant ja que comentàvem i debatíem al nostre grup perquè creiem que el moviment era d’eixa forma o de l’altra i a continuació ho explicàvem a la resta de la classe. 

A partir d’aquesta primera classe el meu pensament sobre aquesta assignatura ja va ser positiu perquè és molt poc freqüent a les classes impartides a la universitat (i a l’educació en general) aquests diàlegs tant eloqüents i fluïts.
 
Pel que respecta a la meua nota final i partint de la base de l’activitat realitzada a principi de quatrimestre a classe on veíem les diferents formes de seguiment de l’assignatura, considere que aquesta hauria de ser entre un 6 i un 7.

Quin és el per què de la nota?

-         - Perquè he fet una assistència seguida de les clases únicament fallant a 3 durant tot el curs degut a problemas mèdics (ja que fa poc vaig ser operat del lligament creuat).

-         - Perquè no he anat a allò que es diu “escalfar el seient” sinó que l’assistència ha sigut participativa i enrequidora, on he aprés moltes coses del que envolta el moviment i l’educació en general

-        -  Perquè els treballs que comportava l’assignatura baix el meu punt de vista han estat tots bé en línies generals (i alguns molt bé) on l’èxit que vam assolir el meu grup i jo va ser notable en les exposicions realitzades a classe

-          -Perquè els examens que vam realizar al llarg del quatrimestre em van eixir bé i en el blog que he realitzat hi han entrades molt interessat sobre la materia que hem donat

Finalment volia agraïr-te a tu Victor, l’interés mostrat a les classes durant el curs i el haver intentat fer que foren el més amenes possibles, ja que per a mi eixe és el paper que ha de realizar un bon educador, o en aquest cas, un educador del moviment.

domingo, 10 de mayo de 2015

El Sexisme... ¿cosa del passat?



Es denomina sexisme a la discriminació que s'exerceix sobre un individu pel seu sexe.
Aquesta marginació està dirigida la majoria de vegades cap al sexe femení, i per això em vaig a centrar en aquest àmbit sexista...
Els rols de gènere són el producte més directe de la cultura i encara que pareix que no són visibles a la societat, estan més que presents en aquesta.
A la família mateixa, els pares quan naixen els seus fills s'encarreguen de transmetre aquests estereotips. Si tenen un xiquet, aleshores se li comprarà un baló per a que jugue a futbol i se li pintarà l'habitació de blau, en canvi, si naix una xiqueta els regals seran nines i totes les prendes de roba i demés seran de color rosa.

Pareix que estiga mal vist que un xiquet jugue amb una nina (ja que en la majoria dels casos l'acusaran "d'afeminat") o que una xiqueta es fique a pegar-li puntellades a un baló. En teoria, no havíem avançat tant
com a civilització?  Els fets ens mostren que no, que no ens hem "d'esalarmaritzat" del tot, i que ens escandalitzen coses tant simples com aquestes...

També, en l'àmbit laboral a pesar de que les dones estan més formades acadèmicament (major %) que els homes, aquestes troben més dificultats per a trobar feina que els homes i inclús per fer el mateix treball que ells, cobren menys. Per a mi aquest fet és inexplicable i difícil d'entendre. Ademés, i per si no fora prou el dit anteriorment, els empresaris tenen en compte l'edat de la dona alhora de contractar-la (per ser propensa a tindre fills durant els 25 i 35 anys).

Per a mi una pel.lícula que reflexa molt bé aquest fet sexista és l'exitosa Milion Dollar Baby dirigida i protagonitzada per Clint Eastwood en que l'actor protagonista (ell mateixa) és un prestigiós entrenador de boxa que es nega en un principi a entrenar a una jove i il.lusionada d'aquest esport pel simple fet de ser dona. En el temps, i al veure l'entrega incondicional d'aquesta a la millora del seu boxeig, accepta entrenar-la i la converteix en una supercampiona deixant enrere els seus prejudicis per ser dona i estimant-la com a una vertadera filla.

Per això pense i com a conclusió final, que el SEXISME continua molt PRESENT en la nostra societat i això es pot observar diariament en quasi tots els àmbits de la vida...

 Us deixe el tràiler de Million Dollar Baby que reflexa molt bé aquest sexisme i prejudicis en contra de les dones per la condició del seu sexe:

video