L' Esport Infantil Disciplinat

El nostre póster (nº 14), tractava de la disciplina (sobretot infantil) en l’esport. El que preteníem en el mural era mostrar les diferències que nosaltres pensavem que hi havíen entre l’entrenament d’atletes d’alt rendiment en la cultura oriental (Xina) i en la cultura occidental.

Nosaltres érem coneixedors de l’inhumanitat i crueltat dels entrenadors dels gimnastes xinesos, que maltraten (físicament i psicològicament) als seus alumnes amb l’únic objectiu en un futur d’aconseguir una medalla olímpica. 

El que nosaltres no sabíem era que en la cultura occidental, l’entrenament d’aquests gimnastes també tenia moltes similituts (encara que no s’arriba a la cureltat dels entrenadors xinesos) i que les persones en sí mateixa, no importen molt.

Per a això, el nostre mural combinava 2 vídeos, un que mostrava la tortura a la que són sotmessos aquests futurs gimnastes xinesos i un altre d’una important gimnasata espanyola en l’actualitat (Lourdes Mohedano) que contava l’estricta vida a la que s’enfronten les gimnastes al nostre país i l’importantíssim esforç que es requereix per a agunatar-ho.

Finalment, vam seleccionar un article interesantíssim d’una antiga gimnasta espanyola que hi era a la selección nacional, i que conta en una entrevista els motius que la van portar a abandonar la pràctica d’alt nivell. Era maltractada (al igual que les seues companyes) per la seua entrenadora, se li prohibien infinitat de coses i fins i tot ella com les altres gimnastes de la selección arribaven a patir fam.

Per això i després del que hem investigat jo em faig algunes preguntes…

-          ¿ De veritat compensa aquest maltractament i extrema disciplina al que són sotmessos els gimnastes si únicament uns priviligiats aconseguixen una medalla olímpica?

-          ¿ Què passa amb els milers i milers de xiquets/ xiquetes que mai arriben a l’èlit en la gimnasia i queden marcats tota la vida d’aquestes vivències?

-          ¿ Les Federacions de Gimnàsia (en aquest cas la Xines i l’Espanyola) no investiguen ni fan res per parliar aquestos fets?

Pareix que aquesta vegada els FINS justifiquen els MITJOS…